Diumenge, 5. Un variat per dinar

Avui he anat a un lloc nou per a mi, a dinar. N'Anna i servidor hem anat a l'aeroport a recollir en Guillem, el seu fill, que ha deixat per dos dies Menorca; tràmits burocràtics i coses així. Hem anat a dinat tots tres al restaurant Tapas Variado, al començament del carrer 31 de Desembre, que per cert està tot aixecat, com tants altres per això del Plan E.

Les tapes estan prou bé. Jo he tastat un variat amb pica-pica, callos, calamar a la romana... I apart una racció de cervell arrebosat. N'Anna hi ha posat carxofes arrebossades i raoles de pop, mentre que en Guillem tastava unes croquetes.

El servei, millorable; els preus, acceptables. El local és agradable i, sobretot, nou i còmode.

Dissabte, 4. Per devers Santueri

Avui hem anat a dinar a ca na Mariantònia Porcel i en Biel Mestre Oliver. L'amic pintor/novel·lista i la seva dona són uns amfitrions esplèndits i la casa que tenen enmig de la muntanya, entre Felanitx i Cas Concos, prop del castell de Santueri, és una meravella.

Hem recollit en Toni Serra a sa Cabaneta. Quan hi hem arribat, cap allà el migdia, ja esbufega com si la calor l'hagués de fondre; sovint em sorpren que en Toni passi tot l'estiu a Mallorca perquè sé del cert que, si pogués, en tombar el més d'abril se n'aniria a Suècia o a Noruega, o a qualsevol lloc de clima semblant, fins arribar el mes d'octubre.

Na Mariantònia, que és una molt bona cuinera, ens ha preparat un filet amb salsa de taronja. I, per entrar en gana, dues coques de trampo, una acabada amb talls de carabassó i l'altre, amb bocinets de tintorera, que ha resultat ser una carn ben gustosa i tendra. No oblideu que, de fet, és una espècie de tauró.

La migdiada, sobretaula amb cafetons, s'ha fet llarga. I encara l'hem estirada al costat de la piscina, amb una gerra d'aigua amb llimona, natural, ben refrescant. N'Anna i un servidor no hem desaprofitat l'ocasió per prendre un bany, que per això ja veníem preparats amb els nostres vestits de bany.

Jo havia agafat el meu MacBookPro i he profitat per mostrar-li ses excel·lències a en Serra, que és una mica negat per tot això de la informàtica: es nega a connectar-se a Internet perquè, en certa ocasió, li van entrar –segons que conta ell– quaranta virus i escaig i li bloquejaren el processador de textos, que és l'únic que realment fa servir.

Tant en Biel com jo mateix li hem insistit en que no ha de patir pels virus, que tampoc no n'hi ha per tant. Jo li he dit que en el maquiària Apple se'n donen pocs casos, per no dir cap. No crec que l'hagim convençut de res.

La tertúlia, intensa, gràcies sobretot a en Toni ni na Mariantònia, que són xerradors de mena. Hem xalat de sentir les seves xafarderies; per devers Felantx, a més d'un li devien xiular les oïdes.

Dimarts, 30. Aniversari de Tribuna Mallorca

Anit hem anat a Can Alcover, que hi celebraven l'aniversari de Tribuna Mallorca, la publicació digital germana –potser seria millor dir-ne filla– de Tribuna Catalana. A més a més d'una bereneta casolana i les tertúlies diverses establertes en el pati del casal, la part substancial de l'acte ha estat un col·loqui sobre el futur dels mitjans digitals catalans.

Ha resultat interessant conéixer l'experiència local de Cap Vermell, la revista digital de Capdepera, en boca d'un dels seus promotors, Paco Galián; o la doble experiència de Francesca Marí, avui cap de Cultura del diari dBalears, que abans va fer feina a la primera edició digital del mateix periòdic; i sobretot, les reflexions de Miquel Sellarés, l'ex secretari de comunicació de la Generalitat de Catalunya –entre molts d'altres llocs que marquen les fites de la seva llarga carrera política– i un dels promotors de Tribuna Catalana.

De les paraules de Sellarés, em quedo amb una reflexió que tots hauríem de tenir present: no hi ha cap procés de sobirania que pugui tirar endavant si no té els seus props mitjan de comunicació; o dit més planer, no es pot fer la guerra sense armes. A partir d'aquesta constatació, el polític independentista ha mig explicat el perquè va haver de deixar la secretaria de comunicació, per desacords amb ERC i, concretament, amb Carod-Roviera, sobre aquelles armes. Sellarés explica que, veient com el PSOE muntava una xarxa de comunicació a partir de la SER, El País o El Periódico, de la mateixa manera que CiU ho feia amb altres mitjans, va pensar que Esquerra havia de fer el mateix. No se'n va sortir i avui ho explica tranquilament, amb una conclusió: el catalanisme polític no té premsa afí a Catalunya.

Dissabte, 27 de juny. Pollença és una terrassa

El pla per avui era, bàsicament, anar a veure els Músics per la Llengua, que han celebrat a seva novena trobada a Pollença. Però com que el començament estava anunciat a les cinc del capvespre –de fet, ha començat prou més tard–, n'Anna i un servidor vam decidir acostar-nos primer a Formentor, a prendre una mica el sol i un bany.
El trajecte entre U Moll i la platja de Formentor, a la vora de l'emblemàtic hotel que des de principis del segle passat presideix la península, és un viatge agradable; les curves són suaus, a l'hora que hi hem arribat hi havia poc trànsit –tothom devia ser a dinar–, i el paisatge, que jo no he pogut contemplar gaire perquè m'ha tocat conduir, espectacular. Ens hem aturat al mirador de dalt de coll, sobre el qual s'aixeca la talaia d'Albercutx.
Només arribar a la platja, el primer peatge: cinc euros per aparcar el cotxe. Sortosament, trobam un buit a l'ombra i ens garantim, almenys, un cotxe sense escalfar en excés quan volguem partir.
No hi ha un excés de gent, a dir ver. Ens costa poc trobar un forat entre sol i ombra, per estendre les tovalloles. L'aigua està molt neta, transparent... i gelada. Tanmateix, un cop superada la primera impressió, és un plaer estar en remull. Hem dinat allà mateix, de dos entrepans de truita que un servidor he preparat el matí.
Eren bastant més de les cinc quan hem decidit plegar de Formentor i baixa a Pollença. Ara feia molt temps que no havia estat a la que fou Bocchoris romana. M'ha sorprés el gran nombre de restaurants, cafeteries, que tenien porta oberta i taules parades als carrers de la part més antiga de la vila. Tot Pollença semblava una terrassa. I a mesura que s'acostava el fosquet, les taules s'anaven ocupant de gent amb ganes de sopar a la fresca i amb música en directe.
Els grups de diferents estils es repartien per quatre escenaris a altres tantes places. Hem seguit tota l'actuació de Música Nostra, a la plaça Major, que han mogut els balladors a fer rotlada davant l'escenari; per altres raons, rock, jazz, musica popular, pop... tot en català. Català de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa.
Hem acabat sopant a la terrassa del Cafè del Calvari, a la plaça dels Seglars, pràcticament al primer dels escalons del via crucis pollencí. A l'escenari sonaven xeremies.